Xiulant

Sovint xiula mentre camina pel carrer o bé sol taral·lejar una cançó entre els passadissos del supermercat mentre empeny el carro ple de productes de marca blanca en oferta.

Quan aquell dia va entrar a l’oficina del banc rescatat on treballa, un company de feina li va dir amb un somriure que “deus estar molt content que de bon matí ja xiulis”; però no es va adonar que PM xiulava una melodia trista.

Habitacions tancades

Deixareu de llegir un llibre que té frases com aquestes?

* El dia que jo expliqui tot el que recordo, els morts es regiraran a les seves tombes.

* Restar muda era la seva única defensa contra allò que no coneixia.

* Li va semblar que li veia un secret amagat al fons dels ulls i es va fer el propòsit ferm de no aturar-se fins a saber què era.

* Que els records acumulin pols.

* Els morts tenen molt de temps i una paciència infinita.

*  - Canviarà alguna cosa la veritat?

   - El passat es pot canviar.

*   - Al cel sigui. 

      - Sí, sí, i que no se’n mogui.

* Crec que mai hauríem hagut de deixar de mirar aquestes fotos, mare. Contenen una veritat capaç de canviar-ho tot.

* Hi ha coses que les mares no volem entendre, encara que en siguem capaces.

* Deixa créixer un silenci que és un misteri. Un silenci farcit de paraules que mai no es diran.

* Finalment, els principis han guanyat la batalla al desig.

* Sap que la manera com ara el turmenten aquestes paraules maleïdes és només un aperitiu de la seva vida.

  

* Un cementiri no és un bon lloc per retrobar-se. Sobretot quan ets el mort.

Llegiu Habitacions tancades. Us atraparà, enganxarà, i així ajudareu a Violeta Lax a obrir les portes que s'han tancat. 

Sé de un lugar

Quan PM va trucar per reservar les entrades  es va sorprendre que no fossin numerades. 

A l’arribar al teatre es va trobar tancades les portes que donen accés a platea. Al vestíbul, unes quantes cadires, un sofà, una taula i alguna tauleta de nit. Era allí on es representava l’obra. Ja no quedaven gaires llocs buits i es va asseure en una cadira just al davant d’una columna i va pensar que potser no ho veuria gaire bé. 

Al cap d’una estona va començar l’obra. Un monòleg del protagonista que de seguida es va convertir en un diàleg amb un interlocutor sorgit d’un lloc inesperat. I a partir d’aquí, una lluita dialèctica sense treva entre els dos personatges. 

Gairebé de manera instantània, PM es va quedar atrapat pel text i per la interpretació genial dels actors. A més l’obra tenia un encant especial: actors i públic formaven part d’un tot en què l’espai que ocupaven una i altres era totalment compartit. Aquella columna davant seu no feia gens de nosa.

La fascinació de PM per allò que deien, feien i, sobretot, sentien els personatges creixia al mateix ritme que el duel entre ells dos.

Al final de l’obra, PM va veure que ALGÚ del públic tenia llàgrimes als ulls. Que just en aquell moment es tombés l’ampolla de cervesa que li havien regalat amb l’entrada i i que se’n vessés per terra va ser el de menys.

[Un avís mooooolt important: Si teniu intenció d'anar a veure l'obra SOBRETOT (!!!!) no mireu aquest video. Us espatllaré TOTAAAALMENT l'obra i res no em sabria més greu. Si sabeu segur que no hi anireu, no us el perdeu!]

7

- Els set dies de la setmana

- Les set notes musicals

- Els set colors de l’arc de Sant Martí

- Els set xacres

- Els set pecats capitals

- Les set meravelles del món

- Les set vides d’un gat.

Per cert, sabeu:

- Quants nans van viure amb la Blancaneus?

- Quants sagraments hi ha segons la religió catòlica?

- Quants dies va tardar Déu per crear el món?

- Quants pastors d’Israel hi ha segons el judaisme?

- Quants cels hi ha segons l’Islam?

- Quants llibres té la sèrie de Harry Potter?

- Quant sumen les cares opostes d’un dau?

Prou preguntes, que ja en porto 7. Vaig a mirar la peli “els set magnífics” i beuré 7up, he agafat... set!

Tots Sants

Ens volen a tots iguals.

Ens volen a tots com xaiets.

Ens volen a tots amb el cap cot.

Ens volen a tots com una massa amorfa.

Ens volen a tots sense criteri.

Ens volen a tots adormits.

Ens volen a tots... sants.